<

►

>

————-

Si quieres volver a escuchar esta conferencia, pincha aquí.

————

La vicepresidenta del Consell y consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha estado en el Club de Encuentro Manuel Broseta hablando de “Polítiques valentes per al futur de les persones”.  La presidenta del Club, Amparo Maties, ha sido la encargada de presentar a la invitada, de la que ha repasado su trayectoria profesional y de la que ha resaltado como la palabra “valentía” es una constante en su discurso.

Mónica Oltra comenzó su intervención haciendo mención a un posible caso de violencia de género en Quart de Poblet que la policía investiga y con unas palabras para honrar la memoria de Francisco Puchol “una persona de diàleg, interessat per la vida pública, per la confrontació d’idees, pel debat obert i franc”.

La vicepresidenta del Consell centró su discurso en repasar las políticas sociales que el gobierno valenciano ha llevado a cabo en estos dos años. La palabra valentía estuvo muy presente durante toda su intervención, así como los valores de diálogo y consenso. “El valor del diàleg, la de recerca de l’acord i del consens són propis de governs valents, de governs que no tenen por de la confrontació d’idees, perquè de les decisions acordades es derivaran polítiques que actuaran en benefici de les persones. Perquè la valentia, en política, és ser conscients que els poders públics som l’única garantia que tenen les persones i els col·lectius més vulnerables per defensar els seus drets”, afirmó.

Oltra fue repasando esas “políticas valientes que han mejorado la vida de las personas” a las que se refería el título de su conferencia e hizo hincapié en que esas políticas sociales no van dirigidas a una minoría, sino que es la sociedad entera la que sale beneficiada. “Les polítiques socials no només impacten directament sobre les persones que les reben, sinó que afecten a l’economia, a la investigació, a la sostenibilitat ambiental o a la creació d’ocupació”, señaló. “M’agraderia quan les politiques s’afiancen , son tan troncals como sanitat i educación”, dijo.

A continuación, la política dio algunas cifras para demostrar que esos colectivos minoritarios no lo son tanto: 1,2 millones de personas en riesgo de exclusión de pobreza, 479.200 valencianos sin trabajo o 17,5% de ciudadanos valencianos con problemas de salud.  Cifras, que según dijo, les avergüenzan.  A partir de ahí, la vicepresidenta fue exponiendo otros datos para demostrar que en estos dos años de gobierno, la vida de esta personas ha mejorado. “Hem disminuït el percentatge de població en risc de pobresa, mentre que en el conjunt de l’estat ha passat el contrari: ha augmentat per segona volta”, apuntó. “En el nostre cas és conseqüència d’unes polítiques, com les contemplades en el Pla Valencià d’Inclusió i Cohesió Social, que aposten per combatre les causes que generen pobresa, que lluiten contra la pobresa hereditària”, manifestó.

También explicó que la tasa del paro en la Comunidad Valenciana en lo que llevamos de legislatura “ha passat en la del 32’9% al 30’5. Encara per damunt de la mitja estatal, és cert, però una reducció superior a moltes altres comunitats autònomes”. Las personas desocupadas de larga duración han pasado de 342.900 a 274.800 y los hogares sin ingresos se han visto reducidos de 136.000 a 109.100, mientras que las personas dependientes  han pasado de 41.955 a 56.406, y la lista de espera ha disminuido de  44.686 a 29.910 personas.  Aún así, se refirió a ellos como “dades demoledores, insuportables i impròpies d’una societat com la nostra”.

“Un govern valent és aquell que garanteix que totes les persones d’una societat diversa, plural, com la valenciana, tinguen les mateixes oportunitats amb independència del seu punt de partida, de les seues condicions personals o materials. Un govern valent no és el que tracta a tot el món igual, sinó el que tracta de manera diferent les situacions que són diferents per aconseguir la igualtat i la inclusió de totes les persones”, afirmó.

Oltra también se refirió a las familias monoparentales, a los pensionistas, a las personas trans, a los niños tutelados por la Generalitat Valenciana y a las mujeres victimas de violencia de género.  “Si es fixen vostés, quan parlem de polítiques socials no resulta apropiat pensar en col·lectius minoritaris. Estem parlant d’una gran majoria social de persones. Per tant, les polítiques socials atenen, hui en dia, al conjunt de la societat. Per això l’aposta decidida d’este consell per uns potents serveis socials. Públics i pròxims”, señaló.

La vicepresidenta reiteró que para su gobierno los derechos sociales tienen la misma consideración que el resto de derechos. “Implica, per tant, que la seua aplicació pràctica no depén de la disponibilitat pressupostària”, manifestó.   Además de estos temas sociales, Oltra también se refirió al problema de financiación de la Comunidad Valenciana.

“Açò constitueix una perversió intolerable perquè allò que s’espera de l’Estat és un mateix tracte cap a tots els seus ciutadans i ciutadanes. És el principi bàsic de la igualtat. I això, en este cas, passa per atorgar a totes les comunitats autònomes un finançament adequat, equitatiu i pressupostar les inversions que li corresponen en funció de la població que acullen”, dijo, además de señalar la falta de inversiones por parte del estado.

Para Oltra, el cambio ha de pasar por cuatro pilares:

– Una transición ecológica de la economía
– Un impulso decidido de las políticas de I+D+i
– El fomento de la cultura como motor económico
– La apuesta para una sociedad de personas que cuiden de personas.

“Els convide a compartir amb mi una nova Comunitat Valenciana en sintonia amb les societats més avançades del nostre entorn. Les societats europees estan avançant cap a models socials de persones que cuiden persones. La societat de les cures, que ja s’està duent a terme en molts països, suposa la transformació de l’estat del benestar en una societat més humanitzada on els drets socials, la qualitat de vida i la participació social ens defineixen”, comentó.

“El govern valencià ha fet de la inversió social un valor de futur que va molt més enllà de la necessària solidaritat o cohesió social. De fet, en un món tan canviant com l’actual, les societats amb més protecció social són les societats més sostenibles econòmicament i més productives. Són societats valentes on el creixement econòmic i la cohesió social van de la mà”, concluyó.